Saguntí de l'any 2003

Acció Ecologista-Agró del Camp de Morvedre

Per la seua defensa del Medi Ambient a la nostra comarca


L'actual secció comarcal d'Acció Ecologista AGRÓ té els seus origens en l'Associació Ecologista del Camp de Morvedre. El primer president va ser el desaparegut Joan Lluch. Les primeres seus van estar als locals de l'IVIS i el Casino Nou d'Altos Hornos del Mediterráneo. Després de rondar per Canet i per algun baix del Port, aconseguiren compartir local amb l'Associació de Veïns de la Victòria, on cada dijous de l'any celebren les seues reunions ordinàries i també les de les comissions de treball.

Començaren les seues actuacions amb el Primer dia de l'Arbre a La Rodana de Faura i Benifairó, la Campanya en defensa de les dunes d'Almardà i la Gestió de la gossera de Sagunt.

A partir de l'actuació forestal a Les Valls s'inicià la coordinació de molts grups ecologistes locals valencians formant-se la Coordinadora de Defensa del Bosc al País Valencià. Deu anys després es va aprovar la primera Llei Forestal de caràcter autonómic sobre la base d'un avantprojecte presentat per la coordinadora, avançant-se deu anys a l'actual Llei Forestal Estatal.

En la campanya del muntanyar d'Almardà es van plantar milers de tamarits que encara hui resistixen i que van evitar la invasió de vehicles que es produïa els diumenges. A partir d'aquest fet es van començar els intents de canvi del Pla Parcial d'Almardà i la defensa de la marjal.

La gestió de la gossera de Sagunt els portà tal quantitat de disgusts per la dificultat de portar-ho endavant amb voluntaris, que algunes persones van deixar l'activisme per esgotament. Passarien 15 anys per tornar a reprendre l'acció amb la formació d'una comissió de defensa animal.

A més d'aquestes tres primeres actuacions, la secció comarcal d'AGRÓ ha pres part en diferents accions de defensa de la natura com són:

  • •  La Campanya de Defensa de la Marjal dels Moros iniciada en l'any 1984 a l'Estany de Puçol. Després de 18 anys s'han aconseguit alguns objectius comptant també amb l'ajuda de tècnics i dàlgun polític local amb responsabilitats en la Conselleria de Medi Ambient.
  • •  Campanya contra l'emissari submarí i Puerto Siles de Canet iniciada en 1986. Els enfrontaments tingueren poc d'èxit i l'acompliment de promeses encara no s'ha fet realitat com és el cas de la depuradora. Tanmateix es va aconseguir la protecció i respecte a les dunes de la platja de Canet.
  • •  En 1987 s'unificaren totes dues grans entitats existents: Acció Ecologista Agró i l'Associació Ecologista del Camp de Morvedre, respectant-se el nom de l'entitat mes important.
  • •  Campanya contra les marines en les zones humides costaneres portada a cap entre els anys 1988 i 1990. El cas de Puerto Corinto va ser una victòria decisiva en el futur de la Marjal d'Almenara. En aquell moment es van paralitzar els projectes de marines en l'actual G2 i en La Llosa. De no haver-ho aconseguit, hui tota la marjal de Sagunt, Quartell i Benavites estaria plena de xalets, apartaments i carreteres. En 1992 es va produir la consolidació de la conservació de les zones humides en el Pla General d'Ordenació Urbana de Sagunt. En aquesta actuació va ser la primera vegada que passaren pels tribunals, havent estat acusats dos socis de "desacato a la autoridad" per part de l'alcalde. La denúncia s'arxivà.
  • •  Campanya de la Marjal d'Almenara a l'any 1996. S'inicià amb una estratègia de reversió de la degradació de la zona centrant-se en diferents aspectes significacitus. L'actual activitat en Els Estanys farà que segurament es demostre una relació històrica important ja que a l'època romana l'activitat marítima no es feia únicament al Grau Vell sinó també als voltants del Temple de Venus dels Estanys.
  • •  Campanya contra la urbanització G2 Almardà iniciada a l'any 2000. Consideren que és el moment de parar definitivament totes les agressions de tipus urbanístic a les marjals valencianes. Aquestes actuacions els ha costat denúncies i multes des de la Delegació de Govern per "desobediència".
  • •  La defensa del Patrimoni Històric de Sagunt iniciada a l'any 1997. Prop de 8 anys els ha costat la defensa de la ciutat-jardí de la Gerència i el patrimoni industrial de la siderúrgia al Port. Aquest projecte els ha exigit una dedicació permanent junt a molts col·lectius saguntins agrupats en la Comissió de Defensa de la Gerència.
  • •  Educació Ambiental iniciada en l'any 1995. Són 9 anys d'Educació Ambiental encomanada per la Fundació Bancaixa-Sagunt. S'han programat visites guiades per la Marjal dels Moros, la Serra Calderona i el Garbí. Es va canviar la festa de l'Arbre per tallers de vegetació en general i més pròxima a les escoles. Han hagut experiències d'ecoauditories de les escoles i un curs d'agricultura ecològica dins els projectes europeus Integra.
  • •  La Comissió de Residus que funciona des que es va fer l'abocador del Pic dels Corbs. Actualment s'intenta trobar una solució satisfactòria socialment i ambiental en el Pla Zonal 2 del Pla de Residus junt amb col·lectius de La Plana Baixa i de l'Alt Palància.
  • •  Planificació del Trànsit. Al llarg de 13 anys hem organitzat el Dia de la Bici, junt a alguna penya ciclista i altres col·lectius com Comissions Obreres. Actualment estan en procés de redactar un projecte de peatonilització i pacificació del trànsit als dos nuclis de Sagunt. Promouran la creació del carril bici comarcal, la revalorització del trànsit de proximitat al ferrocarril i s'oposaran a les destrosse de l'AVE.
  • •  L'Associació Juvenil Acció-Eko creada fa 7 anys i de la qual cal destacar l'actuació per a crear la reserva de caça de la Marjal dels Moros, la participació en les campanyes anuals de Legambiente i la Politècnica de neteja i control de la qualitat del litoral, de defensa dels animals i l'organització dels concerts "Wichitero Rock".
  • •  Alliberament del peatge de la A-7. Han format part des del primer moment de la comissió cívica creada a tal efecte.


  • La secció comarcal d'Acció Ecologista AGRÓ ha estat mereixedora de premis concedits per entitats com Arrels d'Estivella en l'any 1998 i el Centre Excursionista de València amb el Premi Margalló 2003.