Saguntí de l'any 2007

Manuel Civera i Gómez

Per la seua dedicació a la investigació, l'estudi i el servei al poble saguntí



Manuel Civera i Gómez va nàixer l'any 1947 al si d'una familia humil. Son pare, Josep Mª Civera Miret (del Sindicat), va ser jornaler i consege, i sa mare, Antònia Gómez Lluesma (Casaca), anà al magatzem fins que hagué d'atendre la casa, el pare vidu, el marit i els dos fills. Féu l'ensenyament primari a l'escola pública i el batxiller elemental a l'Acadèmia Sagunto. Quan acabà, enntrà a treballar en la Metal·lúrgica Saguntina. De nit estudiava comptabilitat i tot seguit Magisteri, en règim de lliure. En acabar Magisteri i el servei militar, inicià Filosofia i Lletres, però deixà els estudis per a iniciar una nova trajectòria professional, la de mestre d'escola.

Tasca pedagògica

Treballà des de 1969 fins a 1979 per l'expansió de l'Escola Moderna: formà part del grup de mestres de l'Escola Freinet de Benetússer mitjançant una cooperativa de pares i docents; fou dels membres fundadors d'ACIES (Associació per la Correspondència i la Impremta Escolar) i organitzador dels grups de treball; fou impulsor i professor de les primeres escoles d'estiu del País Valencià, treballà durant dos cursos en l'escola rural. Ha estat l'iniciador de l'ensenyament en valencià a Sagunt; fou creador i coordinador del Grup d'Estudi del Medi Murbíter i membre del claustre de professors del Cronista Chabret, que dissenyà el projecte de direcció col·legiada, normalització de la llengua i activitats de gran grup en base al cicle anual.

Els treballs més significatius publicats en el camp pedagògic són: Treballar en una escola rural, premiat per l'Autònoma de Barcelona; és coautor del primer temari publicat per la Generalitat Valenciana per a l'ensenyament en valencià, fou membre de l'equip de professors que elaborà els primers llibres de text per a primària i coautor del llibre Espígol i autor d'Amics per a cinqué d'EGB, editats per Gregal. També és autor del llibre Manoll per a quart curs, dels quaderns d'ortografia Raboseta de l'editorial Barcanova i dels quaderns d'ortografia castellana Dylar. Així mateix, és coautor i coordinador dels quaderns de treball Saguntum, Morvedre, El Port de Sagunt i Joaquim Rodrigo, coautor i coordinador dels llibres de text Sagunto y su entorno per a l'Estudi del Medi en tercer, Sagunt per a tercer, Camp de Morvedre per a quart, i dels llibres de coneixement del folklore comarcal Llegendes, La Pasqua, Faules i El Nadal.

Tasca literària

Com a prolongació de la tasca pedagògica, començà a publicar narracions curtes: Fallacràcia, conte publicat al llibret de la Falla dels Horts (1982); Dies d'esglai i de goig, El bon fi de Cap-de-bou i El cavall d'or de Sagunt, narracions al llibre de text Manoll (1984); Faulí, conjunt de narracions del llibre de text Amics (1985); La pintura màxima, conte publicat a la revista Camacuc núm. 43 (1988); La ciutat del desert, conte publicat a Camacuc núm. 58 (1990); Historieta del Camp de Morvedre, amb direcció i guió personal i dibuixos de Sento Llobell, eidtat per la Caixa d'Estalvis de Sagunt (1992);Atrapats en la història, narració juvenil (1999), i Lo llibre de l'Ània, conte il·lustrat per Amadeu (2003).

Per a ser representades en la Festa de l'Hivern del CP Cronista Chabret ha escrit les següents obres de teatre curt: Puffi Vicent, Un món quadrat, Teatre fem (edició impresa i venuda en la Trobada de les Escoles en Valencià realitzada a Sagunt el 1993), Juí sumaríssim, El príncep fadrí, La missió secreta dels extraterrestres, Viatge als somnis, Si jo fóra Blancaneu, Josep el Somiador, El ritme del món o el món del ritme, La verdadera televisió interactiva, El donyet curiós, Una aventura de Tirant lo Blanc, Llegenda del primer llibre, Mostra o Literatura, Man&còmic, Infantesa i joventut d'Ausiàs March, La Cendrosa, L'Illa de les Muses, L'Esperit Crono, El dramàtic efecte 2000, El circ Cric, Històries Unides d'Amèrica, Holmes a Sagunt i Treure'n l'aigua clara.

Tasca política

La seua ideologia és nacionalista. Ha estat membre del Partit Nacionalista del País Valencià, d'Unitat del Poble Valencià i del Bloc Nacionalista Valencià. L'any 1997 es féu càrrec de la Secretaria Local, l'any 1998 substituí Francesc Agües en la Regidoria de l'Ajuntament de Sagunt. En les eleccions de 1999 encapçala les llistes i la UPV aconsegueix tres regidors, governant amb el PP. En les eleccions de 2003 torna a encapçalar la candidatura valencianista i trau dos regidors, governant amb el PSOE i EU.

Durant esta tasca politica, amb els seus companys de partit ha portat les presidències del Consell Agrari, Ensenyament, Cultura, Gabinet de Promoció del Valencià, Cultura, Arxiu i Biblioteques, Patrimoni i Urbanisme. L'obra política municipal més destacada és l'organització del Departament de Cultura, l'acabament i posada en marxa de l'Auditori Municipal Joaquín Rodrigo i del Centre Cívic, l'ampliació de la Biblioteca de la plaça del Cronista Chabret i de la Casa de la Cultura del carrer del Progrés, la creació i posada en marxa del Conservatori Municipal, la programació regular de Cultura, la consolidació del Gabinet de Promoció del Valencià, la continuïtat de la Fira del Nou d'Octubre, la creació de la consciència sobre patrimoni i l'encapçalament del primer servei de Patrimoni de l'Ajuntament, el suport als estudis sobre numismàtica realitzats per Pere Pau Ripollés, de la toponímia rural per Alepuz i Francés i de la toponímia urbana per diversos autors, la realització de la maqueta del Morvedre medieval, l'orientació de les obres de posada en valor del Castell, les excavacions de la Glorieta i el seguiment de les obres de la Casa dels Berenguer.

Tasca investigadora

Els estudis realitzats tracten sobre el folklore comarcal, les estructures iberes i romanes de la muntanya del Castell, l'estructura urbana de la ciutat imperial, l'estructura urbana de la Jueria, dels viacrucis medievals, moderns i contemporanis de Sagunt i sobre l'evolució de l'escola a Sagunt.